Comunicat dels presos polítics empresonats a Albacete
Els presos polítics de la presó d’Albacete han realitzat un comunicat que ens han fet arribar a Rescat i que reproduïm a continuació :

COMUNICAT ALBACETE
EN VAGA DE FAM PER DEFENSAR ELS NOSTRES DRETS

Un cop més el Col·lectiu de Presos Polítics d’una presó ens veiem obligats a iniciar una de les lluites més dures que es poden dur a terme. A la presó d’Albacete hem començat, des del dia 15 de març, una vaga de fam indefinida com a única sortida a la greu situació que patim. El iniciar aquesta lluita ha estat una decisió a la que ens hem vist abocats per la direcció d’aquesta presó. Com us podeu imaginar ha estat una decisió dificil, hom sap que una vaga de fam pot portar greus seqüeles físiques i psíquiques, però no tenim altra sortida.
En aquesta presó als presos polítics ens tenen separats d’un en un en tots els mòduls que hi ha. Situació per sí mateixa molt greu ja que a l’estar sols dins d’un entorn estrany, més la impunitat que genera a certs carcellers plens d’odi i covardia, ens porta a un estat d’indefensió total. Arrel del darrer onze de març aquests fets es van agreujar molt, fins arribar al punt que un company fos agredit per uns presos socials amb el beneplàcit dels carcellers de torn. Mentrestant altres carcellers deien que poc li havien pegat i que ens ho haurien de fer a tots.
A més en els darrers dies ens han retallat d’una manera absolutament insuportable el nostre dret de comunicar amb l’exterior. Per una banda ens han reduït a deu els i les amigues que poden venir a visitar-nos, de tal manera que acceptar-ho seria quedar-nos sense la majoria de visites. Estem a centenars de kilometres de casa nostra, per el que són bàsics els i les nostres amigues per poder omplir les comunicacions a les que tenim dret. D’altra banda ens han tret el dret a comunicar-nos telefònicament amb la família, amb tot el que significa d’aïllament i allunyament amb els nostres éssers estimats.
Davant aquesta situació ens reafirmem en que la lluita és la única via per exigir que es respectin els pocs drets que encara ens queden dins la presó. Al mateix temps fem una crida a la solidaritat com una eina revolucionària per aconseguir trencar l’aïllament al que ens estan sotmetén.

Salut i Revolució.

Zigor Larredonda
Sebas Lasa
Txus Goikoetxea
Txus del Bado

28 de març del 2004

Empitjora l'estat de salut dels presos en vaga

En Zígor Larredonda, en Txus del Vado, en Jesus Mari Goikoetxea, i en Sebas Laza ja porten 20 dies en vaga de fam. Les condicions de salut estan empitjorant, tots quatre han perdut entre 10 i 12 kilos cadascun. La pitjor part se l’esta enduent el company Txus del Vado, el qual degut a la pèrdua de pes ja no es pot aixecar del llit, recordem que aquest pres va ser el que va patir la pallissa per part de dos presos de confiança incitats pels funcionaris l’onze de març. En Zigor ha perdut uns 10 kilos però el seu estat de salut encara no ha empitjorat tant.
Per altra banda aquest cap de setmana passat (27,28-M), i després de 14 dies de vaga, el director de la presó va accedir a reunir-se amb els presos. Només es va limitar a escoltar les peticions i de moment encara no hi ha hagut cap canvi.

PROU PALLISSES, DISPERSIÓ I AÏLLAMENTS A LA PRESÓ
LIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES

Es reparteix aigua simbolitzant la vaga de fam, davant la seu d'Institucions Penitenciàries
ES REPARTEIXEN AMPOLLES D'AIGUA SIMBOLITZANT LA VAGA DE FAM I COMUNICATS AMB LES REIVINDICACIONS DELS PRESOS POLÍTICS DAVANT LA SEU D'INSTITUCIONS PENITENCIÀRIES DE CATALUNYA

NOMÉS BEUEN AIGUA!!!

16 DIES EN VAGA DE FAM
EN DEFENSA DELS SEUS DRETS I PER LA SEVA INTEGRITAT

Aquest 15 de març el pres polític català Zigor Larredonda i els 3 presos polítics bascos Txus, Sebas i Jesus reclosos a la “Prisión Provincial de Albacete” van iniciar una vaga de fam indefinida sota les següents reivindicacions :

• L’AGRUPACIÓ DE TOTS ELS PRESOS POLÍTICS EN UN MATEIX MÒDUL.
(El fet que els presos polítics estiguin separats en mòduls diferents facilita que es produeixin situacions com la del 11 de març on el pres polític basc Txus del Vado va ser apallissat per dos interns sense que ningú el pogués socórrer.)

• AUGMENT DE LA RESTRICCIÓ A 10 PERSONES DE LA LLISTA DE VISITES. DISMINUCIÓ DEL PERIODE DE ROTACIÓ ( CADA 6 MESOS) D’AQUESTA LLISTA.
(Segons l’art. 51.1 de la Llei General Penitenciària “Els interns estaràn autoritzats a comunicar PERIÒDICAMENT, de forma oral i escrita, en la seva pròpia llengua, amb familiars, amics i institucions de cooperació penitenciària, excepte als casos d’incomunicació judicial.”)

• RESTITUCIÓ DEL DRET A PODER REALITZAR TRUCADES TELEFÒNIQUES.
(Segons l’art. 47.1 del Reglament Penitenciari “És podrà autoritzar la comunicació telefònica dels interns als següents casos: a) quan els familiars resideixin a localitats allunyades o no puguin desplaçar-se per visitar a l’intern. b) quan l’intern hagi de comunicar alguna cosa important a la familia, al seu advocat o a algun amic”. I a l’art. 47.4 estableix que hi haurà “...una freqüència màxima de 5 trucades per setmana, davant la presència d’un funcionari i d’una duració màxima de cinc minuts...”)

El passat dimecres 31 de març, el col·lectiu de suport a presos i preses polítiques catalanes va realitzar una acció davant d'Institucions Penitenciàries de Catalunya.
Una vintena de persones vestides amb "monos" blancs van repartir comunicats sobre la vaga de fam i ampolles d'aigua (ja que és l'únic que prenen) simbolitzant la vaga de fam, durant uns tres quarts d'hora. Al començar, agents de seguretat privada van tancar totes les portes impedint que pogués entrar i sortir cap persona. Durant l'acció a part de repartir ampolles d'aigua i comunicats es van penjar cartells a la façana de l'edifici i cordes amb ampolles d'aigua i cartells denunciant la situació dels presos i anunciant a la mani del dissabte 3 d'abril a les 18 h. a Canaletes(BCN)
La premsa que havia estat convocada, un cop més, no va aparèixer, de la mateixa manera que tampoc ho va fer a la roda de premsa que es va realitzar el dilluns passat. Aplicant la política de propaganda zero en aquest cas, com en molts d'altres, si no s'informa vol dir que no succeeix.
Sabem de sobradament qui controla els mitjans, per tant ajuda'ns a difondre aquesta noticia, moltes gràcies.

.
 

La setmana pasada desde Rescat i Sat vam difondre una informació sobre el trasllat del company Sebas Laza a la presó de Valdemoro. Lamentem haver difós aquesta informació ja que NO ÉS CERTA, degut a un error alhora de comunicar- nos amb familiars-advocats-presó es va produïr aquesta confusió. La qual desmentim avui després d’haver-la confirmat a través de la visita dels familiars d’aquest cap de setmana passat. I per acabar recordem que aquest pròxim dissabte dia 3 d’abril es celebrarà una manifestació a Barcelona per denunciar la retallada de drets que estan patint el col•lectiu de presos i preses polítics al conjunt de les presons espanyoles i que ha motivat aquesta vaga de fam a la presó d’Albacete. La convocatòria serà:

RESCAT - Col·lectiu de suport als presos i preses polítics catalans
S.A.T. - Solidaritat Antirepressiva de Terrassa

Solidaritat amb els presos polítics en vaga de fam, des de Vilanova
Des de Vilanova ens arriben aquestes fotografies de l'acció de suport, organitzada en aquesta vila, a en Zigor Larredonda.
 
Llibertat Gabriele Kanze

Ara fa dos anys que la ciutadana alemanya Gabriele Kanze es troba a la presó. Dos anys sense que hagi començat el judici o sense que hi hagi proves sustancials contra ella. La seva odissea va començar el 14 de març del 2002, quan va ser detinguda a la frontera entre Suïssa i Alemanya per una ordre de cerca i captura espanyola per "col·laboració amb banda armada". Al 2003 va ser extraditada a l'estat espanyol. De moment la militant de la solidaritat amb els pobles d'Amèrica llatina i del moviment antiracista, és a la presó de Brieva (Àvila).
El rerefons de la seva persecució i el seu segrest, és que va llogar un pis a Barcelona a l'any 1993. Quan ja havia tornat al seu país d'origen, un detingut va fer declaracions sota tortura, que van portar a aquest pis. És l'única prova que hi ha contra la Gabriele. Tantmateix, després de la seva extradició per Suïssa, l'estat espanyol va modificar l'acusació, acusant-la de "pertinença a banda armada", tot i que a Alemanya es va arxivar el sumari contra ella, i el seu cas és conclòs ja fa temps.
És molt freqüent aquesta situació d'existència de proves que només són tretes sota tortura, ja que la llei antiterrorista permet la incomunicació de les detingudes fins a cinc dies, sense que puguin veure ni un/a advocat/da. Per aquesta raó, països com ara Bèlgica, ja s'han negat a extraditar persones a l'estat espanyol.
No obstant, Alemanya va extraditar l'any 1995, el marit de la Gabriele, l'internacionalista Benjamí Ramos Vega, per un cas similar. També hi havia una declaració feta sota tortura contra ell. Finalment, en Benjamí va ser absolt d'haver llogat un altre pis a un comando d'ETA. JA que no era possible condemnar-lo per això, el jutge va bassar la seva sentència en "falsificació d'una matrícula de cotxe", entre d'altres, per poder enviar-lo per 11 anys a la presó. Després d'una campanya intensa organitzada a nivell internacional per familiars, amics i amigues, companys i companyes, així com diferents organitzacions, aquest va ser alliberat temporalment al 2001 per raons de salut. En l'actualitat ha d'emprendre viatges de 1.500 km per poder veure la Gabriele, la qual cosa comporta molt d'esforç i despesses i, a més, un risc elevat a patir un accident de trànsit. La pràctica il·legal de dispersió de presos/es a l'estat espanyol per motius polítics, ja ha conduït a morts a les carreteres de familiars que estaven de viatge a les presons.
Insistim, fa més de dos anys que la Gabriele és a la presó. Tenim constància d'un cas similar, el de la també ciutadana alemanya Petra Elser, que en total va passar tres anys a la presó. Havia d'imposar el començament del "seu" judici mitjançant un recurs constitucional. Finalment va ser absolta i era evident que només es tractava d'un muntatge polític i jurídic.
Per tot allò que hem exposat, temem que l'estat espanyol ni tan sols respectarà les garanties exigides per Suïssa quant al rebuig d'una condemna, només per les seves idees i conviccions.

LLibertat Gabriele Kanze! Fora la llei antiterrorista!


familiars, amigues i amics de la Gabriela Kanze

Traslladen un pres polític que estava en vaga de fam, de la presó d'Albacete a Valdemoro


EL DIRECTOR DE LA PRESÓ CONTINUA SESE ESCOLTAR LES DEMANDES DELS PRESOS EN VAGA DE FAM, JA PORTEN 10 DIES!!!SOLIDARITAT PRESOS EN LLUITA¡¡¡
El passat dimecres 24 de març, el pres polític Sebas Laza, va ser traslladat de la presó d'Albacete a la presó de Valdemoro, Madrid. No han informat dels motius ni del trasllat i ha hagut de ser el propi advocat del pres, el que ha hagut de trucar a la presó per assabentar-se'n. Aquest pres no havia de fer cap diligència judicial motiu pel qual els traslladen primer a Valdemoro, si no que creiem que el traslladen a Valdemoro per enviar-lo a una altra presó continuant així la dispersió. Aquest fet el veiem com un atac per part de la Direcció General d'Institucions Penitenciàries contra la vaga de fam que realitzen a Albacete, és un intent per debilitar-la i anul·lar-la a base de dispersar els presos per altres presons. A més, segurament al estar incomunicats i separats en mòduls diferents és possible que la resta de presos en vaga no se n'hagin assabentat. I també és possible que puguin fer algun altre trasllat d'algun altre pres per debilitar encara més la vaga de fam. Per altra banda des del dia 15 de març que van començar la vaga de fam van sol·licitar reunir-se amb el director de la presó per exposar-li les seves demandes. Avui 12 dies després encara no han rebut resposta ni cap data de reunió, negant de moment el diàleg. A continuació afegim un resum dels motius de la vaga de fam i les reivindicacions i un recull de les mobilitzacions convocades:

“El passat dilluns 15 de març els presos polítics de la “Prisión Provincial de Albacete” van començar una vaga de fam indefinida degut a la retallada de drets que estan patint el conjunt de presos polítics a les presons espanyoles (restricció de visites, incomunicacions i aïllaments, restricció d'objectes a la cel•la, a lesvisites dels advocats, dificultats insuperables per poder estudiar,....) i per la pallissa soferta pel company Txus del Vado pres polític del mòdul 4. Les reivindicacions demanen simplement que es compleixin les seves lleis i es resumeixen en tres punts i mentre no es cumpleixin no aturaràn la vaga: 1. L'agrupament de tots els presos polítics en un mateix mòdul.
2. Augment del nombre de persones autoritzades per visitar al pres i disminució del període de temps per poder- les canviar.
3. Restitució del dret de poder realitzar un mínim de dues trucades telefòniques per setmana.” Davant d'aquesta situació s'han convocat diferents movilitzacions, esperem la vostra assistència i que les difongueu el màxim possible:

- DIJOUS 25 DE MARÇ : CONCENTRACIONS A TERRASSA I CORNELLÀ DAVANT DELS AJUNTAMENTS A LES 19:30 I A LES 20H. RESPECTIVAMENT. Si us hi voleu sumar o en voleu convocar als vostres barris, pobles,.... no dubteu a fer-ho.
- DILLUNS 29 DE MARÇ : CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA SANT JAUME DE BARCELONA A LES 20H.
- DISSABTE 3 D'ABRIL: MANIFESTACIÓ, SORTIDA DESDE CANALETES, A LA RAMBLA DE BARCELONA A LES 18H.

Una altra de les movilitzacions ja començades i que esperem que us hi afegiu és una acció que es pot anar fent cada dia i que consisteix en: anar pillant AMPOLLES D'AIGUA buides i enganxar-hi un paper on hi posi “ZIGOR EN VAGA DE FAM” i a sota “+ INFO: WWW.RESCAT.ORG”. Un cop fet això, es tracta d'anar-les enganxant o amb brides o amb “precinto” transparent a semàfors, senyals de trànsit, parades d'autobus, i sobretot a llocs on hi hagi afluència com col·legis i instituts, mercats, estacions de tren, metro, autobusos, en avingudes i carrers amb retencions de trànsit. La idea de l'acció és que és una acció extranya però vistosa i pot provocar curiositat i interès. La intenció és que s'associï l'ampolla d'aigua amb la vaga de fam ja que és l'únic que poden ingerir. Esperem que us animeu a fer-ho i que feu rular la idea tant com pogueu. Si se us passa pel cap alguna altra idea i/o acció o per la campanya no dubteu en fer-la.

Represàlies contra els presos polítics

El pres polítics català Zigor Larredonda ha patit els darrers dies diverses restriccions a les seves condicions de vida a la presó d'Albacete, on a més el passat dijous es va produir una pallissa a un pres polític basc al módul IV. Des de dijous, el veí de Terrassa ha vist restringit a 10 el número de persones que poden visitar-lo, fent recaure els milers de quilómetres mensuals de la dispersió en molt poques persones amigues. La rotació de les persones que poden fer visites només es pot fer cada sis mesos. A més, li han denegat el dret a la trucada telefònica, permetent-li només dues si no ha tingut visita aquella setmana. Finalment, en Zigor ha vist com se li restringien el número d'objectes que pot tenir a la cel·la, restant amb dos llibres, uns pocs CD i la mínima roba imprescindible. Davant d'aquestes restriccións d'Institucions Penitenciaries, els presos polítics d'Albacete han decidit que no sortiran a realitzar visos familiars o locutoris en cas que faltés a la visita de qualsevol d'ells, i iniciaran una vaga de fam indefinida amb les següents reivindicacions:

- L'agrupament de tots els presos polítics d'Albacete en un únic mòdul de la presó.

- L'augment del número de persones que poden fer les visites o que s'accepti un plaç més baix de rotació d'aquestes.

- Disposar de dues trucades, com a mínim, a la setmana.

Aquestes demandes estan dins els drets que la legislació espanyola reconeix a tots els presos, però han estat restringides sota criteris estrictament polítics. A Soto del Real els presos i preses polítiques es troben tancats a les cel.les des de dijous. Aquell dia a primera hora del matí, els carcellers van estar cridant per megafonia coses com “Nos estan matando y en España seguimos sin tener cojones” amb la clara intenció d'encendre als presos socials, arran de l'atemptat de Madrid, perquè agredíssin als presos polítics. La conseqüència d'això van ser algunes agressions al mòdul 8 i una pallissa a una presa política que estava en aïllament per part d'altres preses socials. A les 10h del matí del mateix dijous els carcellers tancar els presos polítics a les seves cel.les i es troben en aquesta situació des de llavors. Tancats a les cel.les, porten 4 dies sense poder sortir al pati, a les activitats, al menjador, als tallers etc. A més a més, durant el matí que la resta de presos és fora de les cel.les, els tallen la llum, de manera que no poden ni llegir, ni escoltar música etc. No sabem fins quan pot durar aquesta cituació que, de manera semblant, s'ha repetit a moltes altres presons espanyoles on hi ha hagut agressions i pallisses contra presos i preses polítiques.

14 de març del 2004, Rescat, col.lectiu de suport a presos i preses polítiques

Continuen les retallades als presos polítics catalans

Les darreres setmanes els i les preses polítiques catalanes han continuat patint la retallada de drets i deteriorament de les seves condicions de vida a les presons espanyoles. Seguint una tendència apreciable a tots els centres penitenciaris les direccions estan portant a terme conjuntament l'estratègia repressiva de l'Estat i les darreres reformes del Codi Penal pactades pel PP i el PSOE.
A la presó de preventius de Soto del Real (Madrid) els barcelonins Diego Sánchez i Juanra Rodríguez han patit un espectacular registre a les seves cel·les amb l'excusa d'un fantasmagòric intent de fuga. Els carcellers han regirat totes les pertinences personals dels presos polítics, enduent-se tots els CDs i els equips de música, i fent malbé gran part de les fotografies i llibres. Alhora, aquest darrer febrer en Diego havia de realitzar els exàmens de dret a la UNED (que ara és l'única universitat permesa pels presos) i encara no ha rebut ni la data dels exàmens i els llibres li han arribat fa poc més d'una setmana. En Juanra, després de més de quatre mesos de la seva extradició només té dues persones autoritzades per visitar-lo, i en Diego porta mesos amb un llistat restringit de deu persones.
A la presó d'Albacete, el terrassenc Zigor Larredonda ha estat canviat del mòdul IV al II, patint un greu deteriorament de les condicions de vida: ara li han restringit fins al límit es llibres, apunts i roba que pot tenir a la cela (casi un llibre i poca roba) i al nou mòdul no pot fer activitats esportives, el pati té escassos metres i no té cap taller per fer alguna activitat. A més, la presó li manté la restricció de dues trucades al mes i tres cartes a la setmana, cosa que es suma als centenars de quilòmetres que el separen de la seva família i amics.
A la presó de Badajoz, a més de mil quilòmetres de casa seva, la terrassenca Laura Riera continua a un mòdul de dones que no compta amb les instal·lacions més mínimes per viure. Aquest mòdul era l'anterior d'aïllament d'homes i té uns patis i cel·les molt petites. A més, també li han aplicat la restricció de les visites a deu persones, cosa que fa recaure milers de quilòmetres i centenars d'euros de despeses cada mes en molt poques persones.

Prou repressió, llibertat presos polítics.

Març del 2004, Rescat col·lectiu de suport a presos i preses polítiques

llibertatdiego@hotmail.com

La ONU denuncia que la llei antiterrorista afavoreix els maltractaments

El relator de les Nacions Unides per a la prevenció de la tortura denuncia en el seu informe que la incomunicació que imposa la Llei Antiterrorista afavoreix la pràctica de la tortura, i denuncia també que hi ha persones amenaçades per ETA, i també la dispersió dels presoners bascos i el racisme de la policía espanyola.
El relator de l'ONU per a la prevenció de la tortura, Theo Van Boven, ha fet públic el seu informe referit a l'Estat espanyol. L'informe és fruit de la visita a l'estat espanyol en Octubre de 2003, en la qual es va entrevistar amb més de vint autoritats espanyoles, una desena de basques i diverses ONG, entre les quals Amnistía Internacional, Elkarri, Etxerat, Gesto por la paz, Torturaren Aurkako Taldea i Basta Ya, a la que qualifica també de ONG.
El relator se suma a la condemna de totes les formes de terrorisme, però adverteix que la legalitat de qualsevol mesura antiterrorista depèn de la seua adequació als Drets Humans i que el dret a estar lliure de la tortura i de qualsevol pena o tracte cruel, inhumà o degradant és absolut i inderogable. En aquest sentit denuncia que "la incomunicació crea condicions que faciliten la tortura, a més de constituir per ella mateixa una forma de tracte cruel i inhumà" i que tots els detinguts "han de tenir garantida de manera ràpida i efectiva el dret a un advocat, a consultar-lo d'una manera privada, a ser examinat per un metge de llur elecció, i a que els familiars siguen informats de l'indret de la detenció".
Assenyla també que la pràctica de la tortura és negada per les autoritats espanyoles, però en canvi les fonts no-governamentals afirmen que els maltractaments es produeixen de manera reiterada.
Sobre la dispersió dels presoners bascos, afirma que "sembla no tenir fonament legal i és aplicada arbitrariament", recorda que la resolució 43/173 de Nacions Unides exigeix que el compliment de les condemnes es faça el màxim prop possible del seu lloc de residència i remarca que dificulta la preparació de la defensa i les visites dels familiars.
L'informe denuncia també la tortura basada en discriminació racial que aplica la policía espanyola. Les persones d'origen estranger son identificades amb major frequència per la policía i es troben més indefenses per denunciar abusos contra els seus drets humans, sobretot els inmigrants "il·legals".
Entre les recomanacions, a més de les ja referides respecte a la Llei Antiterrorista, demana que els interrogatoris siguen enregistrats en vídeo i que es prohibeixi l'ús de caputxes o benes que impedeixen la visió al detingut, i invita a l'Estat espanyol a signar el protocol opcional de la Convenció contra la tortura.
El relator afirma que "ha d'haver-hi un espai public per a debatir els temes referits als drets humans" i que "les organitzacions de drets humans han de gaudir de protecció".

Descarregat l'informe de la ONU >>>

Font: l'Avanç

Crònica del judici a Madrid

El dilluns 6 i el dimarts 7 d’octubre, a l’Audiència Nacional, a Madrid, van ser jutjades 11 persones, 3 basques i 8 catalanes.
La intenció d’aquest escrit no és fer una crònica exhaustiva d’aquests dos dies de judici, sinó més aviat explicar el punt de vista i les impressions de les persones que hi vam ser, per aportar més elements a la versió oficial oferta pels grans mitjans de comunicació.
Dilluns al matí, amb nervis i molt de fred, sortim del metro al carrer Gènova. Comencem a caminar carrer avall. A la dreta, la seu estatal del Partit Popular; una mica més avall a l’esquerra, l’Audiència Nacional i, al fons, la Plaza Colón amb la seva gran i famosa bandera.
El judici començava, en teoria, a 2/4 d’11. Des d’abans de les 10h, familiars i amics dels encausats es troben ja a la porta de l’Audiència.
Mentrestant, la nit anterior, un autocar amb 55 persones havia sortit de Barcelona en direcció a Madrid. A mig camí, Mossos d’Esquadra encaputxats van parar l’autocar, van fer baixar i identificar a totes les persones que hi anaven i les van fer estar una bona estona en fila de cara a l’autocar.
Tot això amb amenaces, males paraules, mostrant armes…
Cap a 2/4 d’11 els policies de l’entrada de l’Audiència Nacional van deixant entrar amb compta gotes a la gent, per assistir a un judici que, en teoria, era públic. Sempre de 5 en 5, i en un principi només els familiars, algunes persones accedeixen a dins de l’edifici passant prèviament per un detector de metalls i registrant les seves dades, i la seva imatge, en un ordinador.
Quan ja han passat unes quantes persones, un policia decideix que no pot entrar ningú més, quan a la Sala encara hi ha lloc i familiars molt propers (com pares o mares) han quedat fora. Finalment, quan el judici ja ha començat, deixen entrar unes quantes persones més. Tot i això, molta de la
gent que havia vingut amb l’autocar es queda sense entrar. Cal remarcar, però, que els mitjans de comunicació no van tenir cap problema per accedir a la sala i que ho van fer abans que nosaltres.
El judici comença, finalment, a les 12. Entrem a la sala. Al fons, un seguit de taules on hi seuen jutges, fiscal, traductors, advocats. Al mig, unes cadires per als acusats que estan en llibertat i en un cantó, una peixera immensa de vidre, i a dins, els presos. Al fons de tot, hi ha el lloc per al
públic, la premsa i la policia que, amb uniforme i de paisà, ens "acompanya". Un altre vidre separa el públic de la sala.
Quan entrem veiem als presos i les preses. En Zigor, la Laura i en Diego estan asseguts un al costat de l’altre i no paren de xerrar entre ells. En 2 anys i mig no s’han pogut veure! També hi ha gent en el públic a qui l’Estat no se ha volgut autoritzar visites per als presos i fa 2 anys i mig que no veu a qui són companys i amics de fa molt de temps.
Llavors comença el judici. Primer, les preguntes del Fiscal, després les de les altres defenses i finalment les de la defensa de cada encausat. El desenvolupament dels processos judicials acostumen a tenir un punt de teatre
o ritual. A l’Audiència Nacional, aquesta sensació s’accentua.
Durant el judici no hi ha gaires sorpreses. Només alguna pregunta curiosa del Fiscal, com per exemple si no és estrany, havent-hi 8 universitats a Madrid, que una madrilenya vagi a Barcelona a estudiar Dret quan les classes
són en català; o l’afirmació de que Barcelona té 5 milions d’habitants, el qüestionament de que per visitar un pres a l’Estat Francès hagis d’entregar fotografies juntament amb les teves dades personals. Ens molts casos, la impressió era de que tant el tribunal com el Fiscal no sabien gaire, en alguns casos, de què parlaven i que passi el que passi durant el judici, hi ha milers de factors externs (polítics, policíacs, mediàtics…) que afecten o poden afectar al resultat i sobre els quals s’hi pot fer poc durant el judici.
El primer dia de judici va declarar en Diego, a part de la Lierni Armendariz i en Fernando Garcia Jodrá. El segon dia, la Laura, en Zigor i les altres 5 persones encausades.
A l’inici del primer dia, l’advocada de la Lierni, i després ella mateixa, van denunciar que durant el trasllat des de la presó de Soto del Real fins a l’Audiència Nacional, ella i la Laura van ser agredides per la Guàrdia Civil. El segon dia van patir un escorcoll integral.
La gent que va venir amb l’autocar es va quedar al carrer, amb cartells a favor dels presos, fent una concentració. La Policia els va anar allunyant de l’Audiència fins a Plaza Colón, a tres o quatre cantonades, on van passar tot el matí envoltats de policies que limitaven els seus moviments i els
controlaven i intimidaven en tot moment.
Acabat el primer dia del judici, el furgó de la Guàrdia Civil que transportava els i les preses va passar per davant de la concentració. Els crits de la gent de “Llibertat presos i preses polítiques” van ser contestats amb cop dels nostres companys i companyes des de dins el furgó.
El segon dia de judici, al voltant de les 12, van acabar de declarar totes les persones encausades i es va fixar tota la setmana vinent (del 13 al 17 d’octubre) per a declaracions de testimonis (tant de les defenses com de la fiscalia) així com per a les proves.
Des de Rescat volem agrair a tota la gent que s’ha mobilitzat tots aquests dies. Volem agrair a tota la gent que ha anat a Madrid a mostrar el seu suport directe a preses i encausades, així coma totes i tots les que s’han realitzat manifestacions, concentracions, talls de carrers o accions simbòliques a Gràcia, Sants, Poble Nou, Sant Andreu, Barcelona, Terrassa,
Vilanova i la Geltrú, Ribes, Sitges, Cornellà, Molins de Rei, Capellades, Lleida i segurament altres que ens deixem.
Tot i això volem recordar a tothom que el judici no s’ha acabat, que en Juanra, la Lola, en Zigor, la Laura i en Diego encara són a la presó, que en
Juanra serà extraditat properament a l’Estat Espanyol i que molts dels i les preses encara tenen judicis pendents.
Fins que no les tinguem a tots i totes al carrer, entrenosaltres, haurem de seguir lluitant!

Llibertat presos i preses polítiques!
Audiència Nacional, tribunal d’excepció!
No a l’extradició d’en Juanra!
Estat espanyol, torturador!
Llibertat Zigor, Diego, Laura, Lola i Juanra!


Rescat, col.lectiu de suport a presos i preses polítiques.
Països Catalans, 10 d’octubre del 2003.